Dia 5 (13 de Maig 2011)

Dia 5 (13 de Maig)

Avui era l’últim dia Santillana de Mar i també a Cantàbria, per que avui ja marxàvem cap a Barcelona, hem sortit a les 9:20 de Santillana direcció Bilbao per anar a visitar el museu Guggenheim, un museu construït amb vidres i Titani.

Per allà hem pogut veure com són els metros, l'entrada des del carrer són com boques que es posen dins del sòl i tenen forma rodona. Quan hem entrat dins del museu, hi havia unes quantes sales que m’han cridat molt la atenció com per exemple:

- Sala de les columnes: eren columnes primes i grans que emetien missatges al receptor en anglès, de color vermell per davant i blau per darrere.

- També hi havia una sala petita amb les parets cobertes amb cinta adhesiva d'embalar, hi havia distribuits irregularment llaunes de refrescs els costats, pòsters i ninots de alumini.

- També hi havia uns ninots de color vermell molt grans però que no tenen cap.

I altres exposicions, però que a mi no em van agradar tant. Davant del museu hi passa un riu anomenat Nerbion i a darrere hi ha l'escultura d'un gos molt gran format per flors de colors anomenat Puppy.

El museu Guggenheim és un museu d'art contemporani situat en aquesta ciutat del País Basc. Es tracta d'un dels museus de la Fundació Solomon R. Guggenheim.

Aquest museu és obra de l'equip de Frank Gehry i va ser obert al públic l’any 1997. Bilbao és la ciutat més gran del País Basc i la capital del territori foral de Biscaia. Té aproximadament uns 946.829 habitants, En la ciutat de Bilbao com que hi van molts turistes la idea és crear una ciutat bonica, atractiva i interessant. A part del museu Guggenheim també podem trobar d'altres com el museu de Belles arts i el museu marítim.

El 1970, Bilbao era la sisena ciutat més poblada de l’estat espanyol amb uns 410.000 habitants i la tercera àrea metropolitana. El 1981 la població va augmentar 433.115 habitants.

Situació geogràfica de Cantàbria.

Cantàbria està situada al nord de la Península Iberica, i correspon a una autoritat autònoma. Limita a l’Est amb el País basc, al sud amb Castella i Lleó, a l’oest amb el principat Astúries, i al nord el mar Cantàbric i la seva capital és Santander.

Cantàbria està dividida en 102 Municipis en total, es una regió molt muntanyosa i costanera amb un patrimoni natural molt important. Distingim dues àrees geogràfiques:

- - La marina: Una franja costanera de valls baixes; d’una amplària de 10 km i amb una altitud menor als 500 m; limita amb el mar per mitjà d'una línia de rases litorals, formant abruptes penya-segats creuats per desembocadures de rius.

- - La Muntanya: una llarga barrera de muntanyes abruptes, paral·lela al mar, que forma part de la Serralada Cantàbrica. Es formada en major part per roca calcària afectada per fenòmens càrstics i que cobreixen la major part de Cantàbria. Els cims més alts es troben als Pics d'Europa, superiors als 2.500 m.

Dia 4 (12 de Maig de 2011)

Un dia més a Cantàbria anem a visitar les coves de Altamira. La llàstima ha estat que no hem pogut veure les pintures originals, Cap els anys 80 els científics van observar la presència de microorganismes, dipòsits d’eflorescències salines, de coloració de les pintures i exfoliacions que feien perillar la durabilitat de les pintures rupestres, tot això va ser conseqüència de les alteracions tèrmiques i d’humitat generades pels visitants, i per això es va decidir fer una rèplica.
La descoberta de les pintures es va produïr l’any 1879. Marcelino Sanz de Sautuola estava excavant les restes arqueològiques de l’entrada de la cova, estava acompanyat per la seva filla de 9 anys Maria que avorrida mentre el pare estava excavant es va dedicar a passejar sola per l’interior de la cova i va ser ella la primera en descobrir les pintures, corrent ho va explicar al seu pare.
Mai fins ara s’havien localitzat pintures murals paleolítiques, els entesos de
l’època no s’ho varen creure i van dir que les havia pintat el Marcelino Sanz, l‘home va morir sense que la comunitat científica li reconegués l’autenticitat de les pintures.

Igual que les coves del Castillo els pintors d’Altamira són homo sapiens sapiens. Durant els període Solutrense i magdaleniense del paleolític superior, entre fa 15.000 i 12.000 anys. Concretament les pintures del la primera sala són datades en 13.400 anys pel mètode del carboni 14.

Les pintures representen diferents animals del moment, hi hem vist representats 16 visons de diferents mides i postures, cavalls, cérvols, un senglar i una cabra muntesa, també representacions simbòliques, cabanes, mans i representacions antropomorfes amb màscares.

En aquestes representacions artístiques observem dues tècniques:
- Gravats per incisió d’una eina dura i punxant o bé amb el dit sobre superfícies toves.
- Pintures realitzades amb pigments minerals ( ocre, marrons, vermells, i grocs), i carbó vegetal (negre), aglutinats amb greix, i aplicats amb el dit o pinzells, a vegades bufant amb la tècnica de l’aerògraf. Pels volums aprofiten els relleus de les roques, el raspat o rentat de zones.

El missatge que pretenen transmetre aquestes pintures pot tenir tantes versions com vulguis, no hi ha un acord unamin, hi ha diverses interpretacions: es pot tractar d’espais habilitats com a santuaris, poden representar escenes de cacera, formar par de rituals de fertilitat, etc..

Després de veure les coves, el Xavi i el Lluís ens han donat un full amb un qüestionari per fer una gimcana pel poble, havíem d’anar situant en cada punt del plànol els edifici, plaça, etc. Després de omplir tot el qüestionari, hem quedat davant de la Col·legiata.

La Col·legiata, també anomenada Santa Luliana, és un dels monuments més representatius d’aquesta zona i l’any 1889 va ser declarada monument nacional.

El temple primitiu va ser substituït en època romànica el qual, amb diversos afegits i reformes, s'ha conservat fins avui, que data del segle XII. A partir de llavors, recolzat per ajuda nobiliar, passa a ser el temple més important de Cantàbria.

En els seus orígens va constituir un monestir benedictí, però en el segle XI va adquirir el rang de col·legiata regida per una comunitat de canonges de Sant Agustí.

A dins hi hem pogut veure les tombes dels monjos o altres persones que tenien una funció importants dins de aquesta església. Les columnes hi tenien representats en els capitells dibuixos geomètrics, vegetals, etc.
Tenia un petit jardí al mig del claustre. A dins l’església al davant de tot hi havia un retaule amb pa d’or amb imatges de la mare de Déu i altres Sants.
A la tarda, després de dinar hem anat a veure les coves del Soplao, unes coves que si poden veure estalagmites i estalactites. Per anar a veure-les em agafat un trenet que ens hi ha portat. Quan hem arribat a la primera sala estava tot fosc i al sostre hi penjaven petites i grans estalactites de diverses formes, i ens han fet una petita introducció de com s’han generat i qui les va descobrir.

Hi havia algunes sales que es podien veure i visitar i d’altres eren tancades per que la gent les tocava o bé en feien un mal ús.

Hi podem trobar:
- Sala dels fantasmes, les estalagmites eren molt grans i tenien forma de persona.
- Sala gorda.
- Sala del terra fals.
- Sala del campament.
i altres sales que estaven tancades al públic.

En aquesta cova es va desenvolupar una activitat minera, doncs es varen trobar minerals diversos, com per exemple, calcita, dolomita fins i tot galena.

Dia 11 de maig

Avui dia 11 de maig, pel matí hem agafat el autocar que ens portava fins a Santander, on allà faríem la visita al museu maritim. On cop allà el clima no era ni molt fred ni molt càlid sinó era de tipus oceànic humit..
La humitat és bastant elevada durant tot l'any i arriba a superar el 90% en algunes ocasions. Les temperatures mitjanes van dels 25 º C a l'estiu i els 10 º C a l'hivern. La temperatura màxima assolida recentment a Santander va ser de 39,4 º C el 31 d'agost de 2009. I la temperatura mínima -5.4 º C el 21 de gener de 1957.A més com a curiositat cal destacar que Santander també va superar la seva màxima històrica d'abril, que s'havia assolit el 21 d'abril de 1984, amb 29,4 º C, quan el divendres 1 abril 2011 el termòmetre va arribar a 30,6 º C.

Una de les coses en que em vaig fixar va ser en la presència de les marees. La marea és un fenomen en que és originat per les forces del camp gravitatori de la Lluna i el Sol, que no són homogènies en tots els seus punts.
Cada 12h aproximadament hi ha un cicle de plenamar i baixamar. Mai es produeix a la mateixa hora.

Calendari de marees Maig 2011 a Santander

Día
Fecha
Mañana
Tardes
Coef. 0h
Coef. 12h
Mañana
Tardes

Día
Fecha
Pleamar
Altura
Pleamar
Altura
Coef. 0h
Coef. 12h
Bajamar
Altura
Bajamar
Altura
dom
01
3:15
4,21
15:34
4,22
77
79
9:20
1,41
21:41
1,40
lun
02
3:48
4,30
16:04
4,34
80
80
9:51
1,33
22:14
1,31
mar
03
4:20
4,36
16:34
4,42
80
80
10:22
1,29
22:46
1,26
mié
04
4:53
4,39
17:06
4,46
79
77
10:53
1,29
23:20
1,25
jue
05
5:26
4,36
17:39
4,45
76
73
11:25
1,33
23:54
1,28
vie
06
6:02
4,29
18:15
4,39
70
67


12:00
1,39
sáb
07
6:40
4,18
18:56
4,29
64
60
0:32
1,39
12:38
1,51
dom
08
7:25
4,04
19:43
4,17
57
54
1:13
1,50
13:22
1,65
lun
09
8:18
3,89
20:39
4,04
52
51
2:02
1,63
14:14
1,79
mar
10
9:24
3,78
21:48
3,97
52
54
3:00
1,74
15:19
1,90
mié
11
10:42
3,78
23:04
3,99
57
61
4:10
1,78
16:33
1,91
jue
12
11:56
3,90


66
71
5:24
1,70
17:46
1,79
vie
13
0:19
4,13
12:59
4,12
76
82
6:33
1,53
18:52
1,58
sáb
14
1:20
4,32
13:53
4,37
87
91
7:32
1,31
19:51
1,33
dom
15
2:16
4,53
14:43
4,60
94
97
8:25
1,11
20:44
1,09
lun
16
3:08
4,70
15:30
4,78
98
99
9:13
0,96
21:35
0,91
mar
17
3:56
4,78
16:16
4,88
98
97
10:00
0,90
22:24
0,82
mié
18
4:44
4,77
17:02
4,90
94
90
10:45
0,93
23:12
0,83
jue
19
5:30
4,66
17:48
4,82
86
81
11:30
1,05


vie
20
6:17
4,47
18:35
4,67
77
72
0:00
0,96
12:16
1,19
sáb
21
7:03
4,25
19:22
4,47
67
61
0:50
1,14
13:02
1,41
dom
22
7:51
4,01
20:13
4,24
57
53
1:38
1,35
13:51
1,63
lun
23
8:43
3,80
21:07
4,02
50
47
2:27
1,58
14:43
1,82
mar
24
9:43
3,64
22:07
3,86
45
44
3:20
1,78
15:42
1,97
mié
25
10:50
3,56
23:10
3,76
44
45
4:19
1,93
16:46
2,06
jue
26
11:56
3,57


47
49
5:22
1,99
17:53
2,06
vie
27
0:11
3,74
12:55
3,66
51
54
6:25
1,96
18:55
1,98
sáb
28
1:10
3,80
13:44
3,80
57
61
7:20
1,86
19:47
1,86
dom
29
1:59
3,89
14:26
3,96
63
66
8:06
1,74
20:33
1,71
lun
30
2:42
4,00
15:03
4,11
69
72
8:45
1,61
21:13
1,57
mar
31
3:21
4,11
15:38
4,25
74
76
9:22
1,50
21:50
1,43

Després em anat a visitar el museu marítim, allà ens han explicat moltes coses sobre la vida i la pesca de les Balenes, que neden a mar obert, per caçar-les hi havia homes a dalt de les muntanyes mirant i vigilant els mars més propers a la costa, des de dalt els homes enviaven senyals de fum els pescadors que hi havia els ports. Els pescadors, eren persones pobres que vivien davant del mar a una petita caseta i que cada pis hi vivia una família. Les “Panchoneras” eren les dones que venien el peix pels carrers, també cosien les xarxes i buscaven els esquers.

“La Virgen del Carmen“, és la patrona dels pescadors. Les robes típiques per les festes sols s’utilitaven una vegada l’any i despés els guardaven en bauls de fusta. No existia la seguretat social. Les Dressanes eren uns edificis molt grans que es feien servir per arreglar els barcos.
Un dels animals que si pot trobar en aqueta zona pot ser el Pailó, . És força comú en els fons del talús continental, entre els 270 i 2000 m de profunditat. Normalment es troba als 400 m, però ostenta el registre de més fondària de qualsevol elasmobranqui: ha estat capturat a 3.675 m. Viu preferentment en aigües amb temperatures entre 5º i 10 C. Té el Cos cilíndric amb el musell curt, la seva coloració és castany fosc, sense aleta anal ni membrana nictitant, les aletes dorsals amb espina molt petita, presenta cinc parells de fenedures branquials, i assoleix a mesurar entre 95 i 114 cm de longitud total.
I també si pot trobar el Palaí xic o llenguado menut. Menja crustacis i poliquets, Tenen el cos oval i allargat. Té el Rostre arrodonit, els orificis nasals són simètrics, el peduncle caudal és curt i pot no aparèixer, els ulls normalment es troben a la dreta, les aletes ventrals són simètriques. Prefereixen els fons sorrencs i fangosos. N'hi ha espècies que viuen al mar i d'altres que prefereixen l'aigua dolça.

Després de visitar el museu de marítim hem anat a veure el palau de la Magdalena, per fora si veien moltes finestres, entre totes tenen aproximadament uns 600 vidres. El color de la façana és d’un ocre. S’ha construït entre els anys 1909 i 1911, aquí hi vivia la família del rei Alfons XIII fins l'any 1931. El 1914 es van afegir les quadres, d'estil anglès amb teulades punxegudes de vessants pronunciats, entramats de fusta.
L'edifici consta de dues entrades, una al Nord per a carruatges, amb pòrtic, i una altra al Sud, que és la principal, amb dues torreons de planta octogonal i una escalinata de trams dobles . Els paraments del palau són de carreus de pedra i les cobertes d'esquist.

Després de veure el palau ens han ensenyat a la platja del camell uns recintes on hi havia lleons marins, aus i pingüins, eren moníssims i hi havia un lleó marí que m’ha semblat molt simpàtic per que tota l’estona sortia a treure el cap de tant en tant. A continuació hem agafat l’autocar per anar a dinar a l’hotel però primer hem passat per davant del Sardinero on hi hem pogut veure el palau dels esports que estava fet de titani i que tenia forma de Balena..

Després de dinar, hem agafat l’autocar per anar a les coves del Castillo, el cel estava tapat i tenia cara de ploure però d’anada per sort no. Passem per davant de molts camps amb animals, al fons s’hi pot veure les muntanyes molt petites als marges per on passàvem tenien petites plantes. Quan hi hem arribat jo em pensava que podríem entrar directament a la cova, però no era així, doncs hi havia construit un cos adossat on hi havien les taquilles i recepció.

La cova del Castillo és una cova càrstica, la seva formació ha estat originada per l’acció de l’aigua a través de processos d’erosió per meteorització química, en zones amb presència de roca calcària o solubles carbonatades.

La cova tenien dues finalitats:

1- El grup humà que hi vivia s’instal·lava a l’entrada de la caverna i utilitzava aquest espai com a habitat. Rarament s’aventuraven cap a l’interior de la cova. Sovint tapiaven part de l’entrada amb blocs de pedra o estaques i pells per protegir-se dels agents atmosfèrics, La boca de la cova del Castillo presenta restes arqueològiques que evidencien una de les cronologies més complertes i prolongades que es coneixen. La estratigrafia té una potencia de 18 m.
2- El fons de les cavernes s’interpreten com espais sagrats, que funcionarien com a santuaris, és on es localitzen les pintures rupestres i els gravats. Formarien part de celebracions de caràcter màgic, amb la finalitat d’obtindre bons resultats en les caceres. Tan mateix hi ha un problema d’interpretació i no està clara la seva funció.

Les coves del Castillo són del Paleolític superior, en aquest període l’home ja és evolucionat com nosaltres, és homo sapiens sapiens.

Les matèries primes emprades per a realitzar les pintures són bàsicament colors terra (ocre, vermells) i carbons. La majoria de vegades es triturava el colorant fins convertir-lo en pols, i el barrejaven amb algun aglutinant com greixos i sang d’animal. El castillo hi trobem animals de l’epoca i pintures de mans. Els animals estan realitzants amb un perfilat simple reomplert amb color. Els volums s’obtenen amb diferent intensitat de pigment. També convinen amb els volums i la coloració natural de la roca. Es realitzaren amb pinzells o amb els dits. Les mans es feien mitjançant la tècnica d’aerografia aplican la mateixa ma per a fer la reserva de color.

La major part de les pintures i gravats daten de finals del període Solutrense i del magdaleniense inicial (22.000 i 15.000 BP).

Dia 9 i 10 de Maig 2011

Dia 1

Avui dia 9 de Maig anem a Cantàbria per fer el treball de síntesi. Em agafat l'autocar a les 7:30h aproximadament. Per arribar a l'autopista em agafat Ronda de Dalt i hem agafat la carretera direcció a Lleida per arribar primera parada, que a sigut a Montblanc que hem arribat a les 9:17h, ens hem estat 3/4 d'hora per anar al servei i esmorzar. Em marxat a les 10:00h del matí i hem continuat la mateixa autopista que abans. Al cap de poc hem passat per sota de un arc molt prim que anava de punta a punta de l'autopista horitzontal, era el meridià de grenwich. Després hem arribat a la segúent parada a Pino d'Ebro, i hem tingut 1/4 d'hora per anar al lavabo i per estirar les cames. Després del descans hem continuat. Pels nostres costats de l'autopista hi podiem veure grans camps amb animals pasturant. A les 13:40 per fi em arribat a Tudela un poble ni molt gran ni molt petit. Per anar a dinar haviem de passar una plaça anomenada PLAÇA FUEROS. El més interesant que s'hi podia veure esq ue les cases que l'envoltaven hi havien marcats uns escuts que representaven les diferents famílies que hi vivien. També una altre curiositat que hi vaig trobar és que cada carrer hi tenien la placa del nom del carrer amb rejoles decorades, també l'esglèsia que hi havia més el centre del poble era d'estil gòtic i que l'arc hi tenia representats dos Sants però en miniatura.


Després de visitar el poble vam anar a dinar amb un petit restaurant "La Boveda". Després de dinar em agafat l'autocar i vam continuar per la mateixa autopista fins arribar a Santillana de mar.

Dia 2

Hem sortit de Santillana de Mar amb l'autocar a les 9:40 del matí direcció Astúries, pels voltants hi havia grans extensions de pastures on si podia trobar vaques, cavalls i altres animla pastorant. Em agafat un altre carretera que ens portava pel mig de dues muntanyes molt altes alcostat dret de l'autocar hi passava un riu anomenat Deva, em sembla, s'anomenava desfiladero de la Hermina.

Al cap de poc em passat per tota la muntanya i de lluny es podien veure Los PICOS D'EUROPA, Quan hi vam arribar, haviem de agafar el telefèric que ens portava fins adalt i jo com de costum estava morta de por. Quan em arribat, si podia veure una mica de neu molt lluny. També podiem veure grans llacs de poca profunditat i el que més em va agradar és que vam poder veure uns quants izars corrent per allà.

Després hem anat a veure el museu d'interpretació a Sotama on ens han explicat tot i algunes característiques principals dels Pics d'Europa.

Els pics més importants que podem trobar són el de Santa Torre, Torreceredo i el més baix el de Urdillo.

Un congost és el pas estret que hi ha entre dues muntanyes. Es forma gràcies a l'erosió de l'aigua, generada per la neu dels cims quan es fon.

La flora es la escasa distància que hi ha entre els P.d'Europa i la costa, es pot diferenciar segons l'altura a la que es troba. Si pot trobar tres tipus de vegetació: l'Alzina, el Roure i el Faig.

Per sobre dels 1.500 metres, a causa de l'altura i de l'escarpat del terreny, la presència vegetal es limita, allà on el sòl ho permet, a la praderia alpina. Destaquen espècies del gènere Sedum i Saxifraga entre les escletxes de les roques. A menor alçada es pot apreciar la presència d'espècies vegetals com el freixe, el ginebre, el bedoll, la noguera o el tell, així com algunes espècies de flors, com la aguilenc cantàbrica, el alhelí de camp o la sempreviva. També podem trobar plantes carnívores, com la Pinguicula vulgaris.

L'animal que hi podem destecar és el Izar, és un tipus de cabra salvatge, originari del centre i sud d'Europa i Àsia Menor. En llocs més accessibles hi ha una major varietat d'espècies, com el cabirol, el cérvol, el senglar, la guineu, l'ós o el llop. En els rius, la llúdriga, la merla d'aigua, el blauet, el salmó atlàntic i la truita. I sobretot al peculiar gall fer, que encara que la seva presència és major en la Serralada Cantàbrica, aquí també es pot veure i escoltar el seu cant. El gall fer habita en els boscos, on conviu amb el picot negre la perdiu, el gat salvatge, la rata, l'esquirol i la geneta.Entre les més de 100 varietats d'aus que es poden trobar al parc natural, destaquen les grans rapinyaires, com l'àguila reial, l'àguila marcenca, l'aufrany, el voltor comú i el trencalòs. També habiten la gralla de bec vermell, la gralla de bec groc i el corb. I es pot observar el vol del pardal, la titeta i el pardal alpí.

Tarde

A la tarde després de dinar em anat a Comillas on em pogut veure el palau de Sobrellano, però la llàstima és que el Capricho no va poder ser. El Capricho va ser contruit entre 1883 i 1885 per l'arquitecte Antoni Gaudí. La Villa Quijano, o "El Capricho"va ser realitzada per encarreg de Màximo Díaz de Quijano, home enriquit a Cuba i cunyat de Claudio López i López, germà del marqués de Comillas. El Capricho és de planta allargada, i la façana està feta de maó vist amb tires de ceràmica vidrada decorada. També hi ha ferro forjat a les baranes de les terrasses i els balcons.

Antoni Gaudí, va nèixer a Reus el dia 25 de juny de 1852 i va morir al 10 de juny a Barcelona l'any 1926. Va ser un arquitecte català, reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de l'arquitectura. La seva contribució a l'arquitectura és única i està considerat com un dels màxims exponents del modernisme. Des de la infantesa Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometria.

Algunes de les seves obres més importants són el Temple de La Sagrada Familia, El Park Güell, la cripta de la Colònia Güell, el Palau Güell, La Casa Vicenç, la Pedrera, la reforma de la Casa Batlló, el colegi de les Teresianes, la Casa Calvet entre altres.