Dia 4 (12 de Maig de 2011)
Un dia més a Cantàbria anem a visitar les coves de Altamira. La llàstima ha estat que no hem pogut veure les pintures originals, Cap els anys 80 els científics van observar la presència de microorganismes, dipòsits d’eflorescències salines, de coloració de les pintures i exfoliacions que feien perillar la durabilitat de les pintures rupestres, tot això va ser conseqüència de les alteracions tèrmiques i d’humitat generades pels visitants, i per això es va decidir fer una rèplica.
La descoberta de les pintures es va produïr l’any 1879. Marcelino Sanz de Sautuola estava excavant les restes arqueològiques de l’entrada de la cova, estava acompanyat per la seva filla de 9 anys Maria que avorrida mentre el pare estava excavant es va dedicar a passejar sola per l’interior de la cova i va ser ella la primera en descobrir les pintures, corrent ho va explicar al seu pare.
Mai fins ara s’havien localitzat pintures murals paleolítiques, els entesos de
l’època no s’ho varen creure i van dir que les havia pintat el Marcelino Sanz, l‘home va morir sense que la comunitat científica li reconegués l’autenticitat de les pintures.
Igual que les coves del Castillo els pintors d’Altamira són homo sapiens sapiens. Durant els període Solutrense i magdaleniense del paleolític superior, entre fa 15.000 i 12.000 anys. Concretament les pintures del la primera sala són datades en 13.400 anys pel mètode del carboni 14.
Les pintures representen diferents animals del moment, hi hem vist representats 16 visons de diferents mides i postures, cavalls, cérvols, un senglar i una cabra muntesa, també representacions simbòliques, cabanes, mans i representacions antropomorfes amb màscares.
En aquestes representacions artístiques observem dues tècniques:
- Gravats per incisió d’una eina dura i punxant o bé amb el dit sobre superfícies toves.
- Pintures realitzades amb pigments minerals ( ocre, marrons, vermells, i grocs), i carbó vegetal (negre), aglutinats amb greix, i aplicats amb el dit o pinzells, a vegades bufant amb la tècnica de l’aerògraf. Pels volums aprofiten els relleus de les roques, el raspat o rentat de zones.
El missatge que pretenen transmetre aquestes pintures pot tenir tantes versions com vulguis, no hi ha un acord unamin, hi ha diverses interpretacions: es pot tractar d’espais habilitats com a santuaris, poden representar escenes de cacera, formar par de rituals de fertilitat, etc..
Després de veure les coves, el Xavi i el Lluís ens han donat un full amb un qüestionari per fer una gimcana pel poble, havíem d’anar situant en cada punt del plànol els edifici, plaça, etc. Després de omplir tot el qüestionari, hem quedat davant de la Col·legiata.
La Col·legiata, també anomenada Santa Luliana, és un dels monuments més representatius d’aquesta zona i l’any 1889 va ser declarada monument nacional.
El temple primitiu va ser substituït en època romànica el qual, amb diversos afegits i reformes, s'ha conservat fins avui, que data del segle XII. A partir de llavors, recolzat per ajuda nobiliar, passa a ser el temple més important de Cantàbria.
En els seus orígens va constituir un monestir benedictí, però en el segle XI va adquirir el rang de col·legiata regida per una comunitat de canonges de Sant Agustí.
A dins hi hem pogut veure les tombes dels monjos o altres persones que tenien una funció importants dins de aquesta església. Les columnes hi tenien representats en els capitells dibuixos geomètrics, vegetals, etc.
Tenia un petit jardí al mig del claustre. A dins l’església al davant de tot hi havia un retaule amb pa d’or amb imatges de la mare de Déu i altres Sants.
A la tarda, després de dinar hem anat a veure les coves del Soplao, unes coves que si poden veure estalagmites i estalactites. Per anar a veure-les em agafat un trenet que ens hi ha portat. Quan hem arribat a la primera sala estava tot fosc i al sostre hi penjaven petites i grans estalactites de diverses formes, i ens han fet una petita introducció de com s’han generat i qui les va descobrir.
Hi havia algunes sales que es podien veure i visitar i d’altres eren tancades per que la gent les tocava o bé en feien un mal ús.
Hi podem trobar:
- Sala dels fantasmes, les estalagmites eren molt grans i tenien forma de persona.
- Sala gorda.
- Sala del terra fals.
- Sala del campament.
i altres sales que estaven tancades al públic.
En aquesta cova es va desenvolupar una activitat minera, doncs es varen trobar minerals diversos, com per exemple, calcita, dolomita fins i tot galena.
Un dia més a Cantàbria anem a visitar les coves de Altamira. La llàstima ha estat que no hem pogut veure les pintures originals, Cap els anys 80 els científics van observar la presència de microorganismes, dipòsits d’eflorescències salines, de coloració de les pintures i exfoliacions que feien perillar la durabilitat de les pintures rupestres, tot això va ser conseqüència de les alteracions tèrmiques i d’humitat generades pels visitants, i per això es va decidir fer una rèplica.
La descoberta de les pintures es va produïr l’any 1879. Marcelino Sanz de Sautuola estava excavant les restes arqueològiques de l’entrada de la cova, estava acompanyat per la seva filla de 9 anys Maria que avorrida mentre el pare estava excavant es va dedicar a passejar sola per l’interior de la cova i va ser ella la primera en descobrir les pintures, corrent ho va explicar al seu pare.
Mai fins ara s’havien localitzat pintures murals paleolítiques, els entesos de
l’època no s’ho varen creure i van dir que les havia pintat el Marcelino Sanz, l‘home va morir sense que la comunitat científica li reconegués l’autenticitat de les pintures.
Igual que les coves del Castillo els pintors d’Altamira són homo sapiens sapiens. Durant els període Solutrense i magdaleniense del paleolític superior, entre fa 15.000 i 12.000 anys. Concretament les pintures del la primera sala són datades en 13.400 anys pel mètode del carboni 14.
Les pintures representen diferents animals del moment, hi hem vist representats 16 visons de diferents mides i postures, cavalls, cérvols, un senglar i una cabra muntesa, també representacions simbòliques, cabanes, mans i representacions antropomorfes amb màscares.
En aquestes representacions artístiques observem dues tècniques:
- Gravats per incisió d’una eina dura i punxant o bé amb el dit sobre superfícies toves.
- Pintures realitzades amb pigments minerals ( ocre, marrons, vermells, i grocs), i carbó vegetal (negre), aglutinats amb greix, i aplicats amb el dit o pinzells, a vegades bufant amb la tècnica de l’aerògraf. Pels volums aprofiten els relleus de les roques, el raspat o rentat de zones.
El missatge que pretenen transmetre aquestes pintures pot tenir tantes versions com vulguis, no hi ha un acord unamin, hi ha diverses interpretacions: es pot tractar d’espais habilitats com a santuaris, poden representar escenes de cacera, formar par de rituals de fertilitat, etc..
Després de veure les coves, el Xavi i el Lluís ens han donat un full amb un qüestionari per fer una gimcana pel poble, havíem d’anar situant en cada punt del plànol els edifici, plaça, etc. Després de omplir tot el qüestionari, hem quedat davant de la Col·legiata.
La Col·legiata, també anomenada Santa Luliana, és un dels monuments més representatius d’aquesta zona i l’any 1889 va ser declarada monument nacional.
El temple primitiu va ser substituït en època romànica el qual, amb diversos afegits i reformes, s'ha conservat fins avui, que data del segle XII. A partir de llavors, recolzat per ajuda nobiliar, passa a ser el temple més important de Cantàbria.
En els seus orígens va constituir un monestir benedictí, però en el segle XI va adquirir el rang de col·legiata regida per una comunitat de canonges de Sant Agustí.
A dins hi hem pogut veure les tombes dels monjos o altres persones que tenien una funció importants dins de aquesta església. Les columnes hi tenien representats en els capitells dibuixos geomètrics, vegetals, etc.
Tenia un petit jardí al mig del claustre. A dins l’església al davant de tot hi havia un retaule amb pa d’or amb imatges de la mare de Déu i altres Sants.
A la tarda, després de dinar hem anat a veure les coves del Soplao, unes coves que si poden veure estalagmites i estalactites. Per anar a veure-les em agafat un trenet que ens hi ha portat. Quan hem arribat a la primera sala estava tot fosc i al sostre hi penjaven petites i grans estalactites de diverses formes, i ens han fet una petita introducció de com s’han generat i qui les va descobrir.
Hi havia algunes sales que es podien veure i visitar i d’altres eren tancades per que la gent les tocava o bé en feien un mal ús.
Hi podem trobar:
- Sala dels fantasmes, les estalagmites eren molt grans i tenien forma de persona.
- Sala gorda.
- Sala del terra fals.
- Sala del campament.
i altres sales que estaven tancades al públic.
En aquesta cova es va desenvolupar una activitat minera, doncs es varen trobar minerals diversos, com per exemple, calcita, dolomita fins i tot galena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada