La humitat és bastant elevada durant tot l'any i arriba a superar el 90% en algunes ocasions. Les temperatures mitjanes van dels 25 º C a l'estiu i els 10 º C a l'hivern. La temperatura màxima assolida recentment a Santander va ser de 39,4 º C el 31 d'agost de 2009. I la temperatura mínima -5.4 º C el 21 de gener de 1957.A més com a curiositat cal destacar que Santander també va superar la seva màxima històrica d'abril, que s'havia assolit el 21 d'abril de 1984, amb 29,4 º C, quan el divendres 1 abril 2011 el termòmetre va arribar a 30,6 º C.
Una de les coses en que em vaig fixar va ser en la presència de les marees. La marea és un fenomen en que és originat per les forces del camp gravitatori de la Lluna i el Sol, que no són homogènies en tots els seus punts.
Cada 12h aproximadament hi ha un cicle de plenamar i baixamar. Mai es produeix a la mateixa hora.
Calendari de marees Maig 2011 a Santander
Día
Fecha
Mañana
Tardes
Coef. 0h
Coef. 12h
Mañana
Tardes
Día
Fecha
Pleamar
Altura
Pleamar
Altura
Coef. 0h
Coef. 12h
Bajamar
Altura
Bajamar
Altura
dom
01
3:15
4,21
15:34
4,22
77
79
9:20
1,41
21:41
1,40
lun
02
3:48
4,30
16:04
4,34
80
80
9:51
1,33
22:14
1,31
mar
03
4:20
4,36
16:34
4,42
80
80
10:22
1,29
22:46
1,26
mié
04
4:53
4,39
17:06
4,46
79
77
10:53
1,29
23:20
1,25
jue
05
5:26
4,36
17:39
4,45
76
73
11:25
1,33
23:54
1,28
vie
06
6:02
4,29
18:15
4,39
70
67
12:00
1,39
sáb
07
6:40
4,18
18:56
4,29
64
60
0:32
1,39
12:38
1,51
dom
08
7:25
4,04
19:43
4,17
57
54
1:13
1,50
13:22
1,65
lun
09
8:18
3,89
20:39
4,04
52
51
2:02
1,63
14:14
1,79
mar
10
9:24
3,78
21:48
3,97
52
54
3:00
1,74
15:19
1,90
mié
11
10:42
3,78
23:04
3,99
57
61
4:10
1,78
16:33
1,91
jue
12
11:56
3,90
66
71
5:24
1,70
17:46
1,79
vie
13
0:19
4,13
12:59
4,12
76
82
6:33
1,53
18:52
1,58
sáb
14
1:20
4,32
13:53
4,37
87
91
7:32
1,31
19:51
1,33
dom
15
2:16
4,53
14:43
4,60
94
97
8:25
1,11
20:44
1,09
lun
16
3:08
4,70
15:30
4,78
98
99
9:13
0,96
21:35
0,91
mar
17
3:56
4,78
16:16
4,88
98
97
10:00
0,90
22:24
0,82
mié
18
4:44
4,77
17:02
4,90
94
90
10:45
0,93
23:12
0,83
jue
19
5:30
4,66
17:48
4,82
86
81
11:30
1,05
vie
20
6:17
4,47
18:35
4,67
77
72
0:00
0,96
12:16
1,19
sáb
21
7:03
4,25
19:22
4,47
67
61
0:50
1,14
13:02
1,41
dom
22
7:51
4,01
20:13
4,24
57
53
1:38
1,35
13:51
1,63
lun
23
8:43
3,80
21:07
4,02
50
47
2:27
1,58
14:43
1,82
mar
24
9:43
3,64
22:07
3,86
45
44
3:20
1,78
15:42
1,97
mié
25
10:50
3,56
23:10
3,76
44
45
4:19
1,93
16:46
2,06
jue
26
11:56
3,57
47
49
5:22
1,99
17:53
2,06
vie
27
0:11
3,74
12:55
3,66
51
54
6:25
1,96
18:55
1,98
sáb
28
1:10
3,80
13:44
3,80
57
61
7:20
1,86
19:47
1,86
dom
29
1:59
3,89
14:26
3,96
63
66
8:06
1,74
20:33
1,71
lun
30
2:42
4,00
15:03
4,11
69
72
8:45
1,61
21:13
1,57
mar
31
3:21
4,11
15:38
4,25
74
76
9:22
1,50
21:50
1,43
Després em anat a visitar el museu marítim, allà ens han explicat moltes coses sobre la vida i la pesca de les Balenes, que neden a mar obert, per caçar-les hi havia homes a dalt de les muntanyes mirant i vigilant els mars més propers a la costa, des de dalt els homes enviaven senyals de fum els pescadors que hi havia els ports. Els pescadors, eren persones pobres que vivien davant del mar a una petita caseta i que cada pis hi vivia una família. Les “Panchoneras” eren les dones que venien el peix pels carrers, també cosien les xarxes i buscaven els esquers.
“La Virgen del Carmen“, és la patrona dels pescadors. Les robes típiques per les festes sols s’utilitaven una vegada l’any i despés els guardaven en bauls de fusta. No existia la seguretat social. Les Dressanes eren uns edificis molt grans que es feien servir per arreglar els barcos.
Un dels animals que si pot trobar en aqueta zona pot ser el Pailó, . És força comú en els fons del talús continental, entre els 270 i 2000 m de profunditat. Normalment es troba als 400 m, però ostenta el registre de més fondària de qualsevol elasmobranqui: ha estat capturat a 3.675 m. Viu preferentment en aigües amb temperatures entre 5º i 10 C. Té el Cos cilíndric amb el musell curt, la seva coloració és castany fosc, sense aleta anal ni membrana nictitant, les aletes dorsals amb espina molt petita, presenta cinc parells de fenedures branquials, i assoleix a mesurar entre 95 i 114 cm de longitud total.
I també si pot trobar el Palaí xic o llenguado menut. Menja crustacis i poliquets, Tenen el cos oval i allargat. Té el Rostre arrodonit, els orificis nasals són simètrics, el peduncle caudal és curt i pot no aparèixer, els ulls normalment es troben a la dreta, les aletes ventrals són simètriques. Prefereixen els fons sorrencs i fangosos. N'hi ha espècies que viuen al mar i d'altres que prefereixen l'aigua dolça.
“La Virgen del Carmen“, és la patrona dels pescadors. Les robes típiques per les festes sols s’utilitaven una vegada l’any i despés els guardaven en bauls de fusta. No existia la seguretat social. Les Dressanes eren uns edificis molt grans que es feien servir per arreglar els barcos.
Un dels animals que si pot trobar en aqueta zona pot ser el Pailó, . És força comú en els fons del talús continental, entre els 270 i 2000 m de profunditat. Normalment es troba als 400 m, però ostenta el registre de més fondària de qualsevol elasmobranqui: ha estat capturat a 3.675 m. Viu preferentment en aigües amb temperatures entre 5º i 10 C. Té el Cos cilíndric amb el musell curt, la seva coloració és castany fosc, sense aleta anal ni membrana nictitant, les aletes dorsals amb espina molt petita, presenta cinc parells de fenedures branquials, i assoleix a mesurar entre 95 i 114 cm de longitud total.
I també si pot trobar el Palaí xic o llenguado menut. Menja crustacis i poliquets, Tenen el cos oval i allargat. Té el Rostre arrodonit, els orificis nasals són simètrics, el peduncle caudal és curt i pot no aparèixer, els ulls normalment es troben a la dreta, les aletes ventrals són simètriques. Prefereixen els fons sorrencs i fangosos. N'hi ha espècies que viuen al mar i d'altres que prefereixen l'aigua dolça.
Després de visitar el museu de marítim hem anat a veure el palau de la Magdalena, per fora si veien moltes finestres, entre totes tenen aproximadament uns 600 vidres. El color de la façana és d’un ocre. S’ha construït entre els anys 1909 i 1911, aquí hi vivia la família del rei Alfons XIII fins l'any 1931. El 1914 es van afegir les quadres, d'estil anglès amb teulades punxegudes de vessants pronunciats, entramats de fusta.
L'edifici consta de dues entrades, una al Nord per a carruatges, amb pòrtic, i una altra al Sud, que és la principal, amb dues torreons de planta octogonal i una escalinata de trams dobles . Els paraments del palau són de carreus de pedra i les cobertes d'esquist.
Després de veure el palau ens han ensenyat a la platja del camell uns recintes on hi havia lleons marins, aus i pingüins, eren moníssims i hi havia un lleó marí que m’ha semblat molt simpàtic per que tota l’estona sortia a treure el cap de tant en tant. A continuació hem agafat l’autocar per anar a dinar a l’hotel però primer hem passat per davant del Sardinero on hi hem pogut veure el palau dels esports que estava fet de titani i que tenia forma de Balena..
L'edifici consta de dues entrades, una al Nord per a carruatges, amb pòrtic, i una altra al Sud, que és la principal, amb dues torreons de planta octogonal i una escalinata de trams dobles . Els paraments del palau són de carreus de pedra i les cobertes d'esquist.
Després de veure el palau ens han ensenyat a la platja del camell uns recintes on hi havia lleons marins, aus i pingüins, eren moníssims i hi havia un lleó marí que m’ha semblat molt simpàtic per que tota l’estona sortia a treure el cap de tant en tant. A continuació hem agafat l’autocar per anar a dinar a l’hotel però primer hem passat per davant del Sardinero on hi hem pogut veure el palau dels esports que estava fet de titani i que tenia forma de Balena..
Després de dinar, hem agafat l’autocar per anar a les coves del Castillo, el cel estava tapat i tenia cara de ploure però d’anada per sort no. Passem per davant de molts camps amb animals, al fons s’hi pot veure les muntanyes molt petites als marges per on passàvem tenien petites plantes. Quan hi hem arribat jo em pensava que podríem entrar directament a la cova, però no era així, doncs hi havia construit un cos adossat on hi havien les taquilles i recepció.
La cova del Castillo és una cova càrstica, la seva formació ha estat originada per l’acció de l’aigua a través de processos d’erosió per meteorització química, en zones amb presència de roca calcària o solubles carbonatades.
La cova tenien dues finalitats:
1- El grup humà que hi vivia s’instal·lava a l’entrada de la caverna i utilitzava aquest espai com a habitat. Rarament s’aventuraven cap a l’interior de la cova. Sovint tapiaven part de l’entrada amb blocs de pedra o estaques i pells per protegir-se dels agents atmosfèrics, La boca de la cova del Castillo presenta restes arqueològiques que evidencien una de les cronologies més complertes i prolongades que es coneixen. La estratigrafia té una potencia de 18 m.
2- El fons de les cavernes s’interpreten com espais sagrats, que funcionarien com a santuaris, és on es localitzen les pintures rupestres i els gravats. Formarien part de celebracions de caràcter màgic, amb la finalitat d’obtindre bons resultats en les caceres. Tan mateix hi ha un problema d’interpretació i no està clara la seva funció.
2- El fons de les cavernes s’interpreten com espais sagrats, que funcionarien com a santuaris, és on es localitzen les pintures rupestres i els gravats. Formarien part de celebracions de caràcter màgic, amb la finalitat d’obtindre bons resultats en les caceres. Tan mateix hi ha un problema d’interpretació i no està clara la seva funció.
Les coves del Castillo són del Paleolític superior, en aquest període l’home ja és evolucionat com nosaltres, és homo sapiens sapiens.
Les matèries primes emprades per a realitzar les pintures són bàsicament colors terra (ocre, vermells) i carbons. La majoria de vegades es triturava el colorant fins convertir-lo en pols, i el barrejaven amb algun aglutinant com greixos i sang d’animal. El castillo hi trobem animals de l’epoca i pintures de mans. Els animals estan realitzants amb un perfilat simple reomplert amb color. Els volums s’obtenen amb diferent intensitat de pigment. També convinen amb els volums i la coloració natural de la roca. Es realitzaren amb pinzells o amb els dits. Les mans es feien mitjançant la tècnica d’aerografia aplican la mateixa ma per a fer la reserva de color.
La major part de les pintures i gravats daten de finals del període Solutrense i del magdaleniense inicial (22.000 i 15.000 BP).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada